Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Poesies i cançons

Molt enllà, les muntanyes
solen sempre estar nevades
i, els avets, de color verd,
tenen les branques empolsinades
d'una neu immaculada.

Els rodals són plens de molsa,
de galzeran i de boix-grèvol,
i amb ells es fan grans pessebres,
que és tradició de Nadal
i agrada a petits i a grans.

Per desembre és quan fa fred,
però, els Nadals, a dins les llars,
fem-los ben acollidors.
Envoltats de la família,
regna caliu d'escalfor.

Portada Ampliar imatge

No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
...

Pau Casals tocant l'Himne de les Nacions Unides

Amb tot l'entusiasme
sona,músic les cordes
perquè puguem cantar.

Exultants, deleroses,
les nostres veus diverses
sabran mesclar-se,
competint juganeres,
sense tons dissonants,
fins ser una sola veu.

Perquè tot el que abraça
la llaçada del so
és com terra sagrada
en que tots som germans
i no estranys sense rostre.

Mortals ,teniu present
anar amb compte amb els mots,
perquè amb els mots mentim
i amb els mots diem pau
quan volíem dir guerra,
i amagam la maldat,
i fem ...

Cartell del CD Ampliar imatge

1.Lili Marleen (Hans Leip - Norbert Schultze)

2.Grândola, vila morena (José "Zeca" Afonso) *con Enric Montefusco

3.Wiegala (Ilse Weber)

4.Paisatge de l’Ebre (Josep Gual i Lloberas - Teresa Rebull)

5.Bella ciao (Popular italiana) *con Manel

6.Cant dels deportats (Popular)

7.Cant de revolta grec (Popular)

8.Morir a Ravensbrück (Montserrat Roig - Marina Rossell)

9.Zemlianka (Popular)

10.Cant dels partisans francesos (Joseph Kessel - Maurice Druon - Anna Marly) *con Paco ...

CD Ampliar imatge

MiniCD (Música Intuïtiva, 2012). MICD002

1 - Cançó per Elna (Joanjo Bosk / Pere Quart
2 - El bruel de la mar (Joanjo Bosk)
3 - Ambulls de llop (Joanjo Bosk / Josep M. de Sagarra
4 - Meva no la llengua morta (Joan-Lluís Lluís / Joanjo Bosk)
5 - La memòria i el mar (Léo Ferré / Joan-Lluís Lluís (trad.)

Joanjo Bosk - veu, producció / Albert Oliva - guitarra, piano, veus, producció / Pere Martínez - contrabaix

“Cançó per Elna” és la cançó que dóna títol al nou treball del ...

Cartell Ampliar imatge


Un dia tràgic la gent més innoble
d’aquesta terra desféu la pau,
el vil feixisme adreçat contra el poble
volia fer-lo per sempre un esclau.

Vingué la guerra ferotge i, sens treva,
al Nord, al Centre, al Sud i a Llevant
i arreu d’Espanya s’alçà la gran lleva
dels voluntaris que lluiten cantant. Endavant!

Amb fúria i disciplina
enfonsarà l’abisme,
el criminal feixisme
l’Exèrcit Popular. Endavant!

Però nosaltres, a més de la glòria,
volem la força que dóna la unitat,
per la ...

Ampliar imatge

Imagina't que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia...
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina't tota la gent
vivint la seva vida en pau....

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina't que no hi ha propietat,...

No sé bé si era tristesa
o el dolor antic d'uns ulls d'infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d'un infant de Beirut.

El fràgil braç, tendra tragèdia,
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l'infant de Beirut.

Al cel hi té els Deus del "napalm"
i el tro infernal d'ocells de plata,
en l'horitzó, només, l'exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a ...

Ampliar imatge
(Cantada per en Lluís Llach)

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altre meitat vingué amb mi
per no deixar-me ...

Ampliar imatge

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.

Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varen quedar, havien perdut, diuen.
d'altres conegueren l'exili i els seus camins.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots, havíem perdut...

Jo no he vist aquelles morts de ràbia,
jo no he vist aquelles morts de fam,
jo no he vist aquelles morts al front,
jo no he vist aquelles morts a les presons.
No, jo no ho he vist i tot m'ho han contat, ...

Ampliar imatge

Camí del front, hivern del 39:
avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
i espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
i dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
si no és amb tu.
No hi ha demà
si no el fem junts.

Camí a la ...

Foto treta del llibre: The Spanish Civil War. Paris : Hazan; 1997. Pàg. 190 Ampliar imatge
(Als nostres avis i àvies)

Em vas contar com els mataren
a les presons d’oblit i horror
amb l’esperança afusellada
escrita en llàgrimes de foc.

Vas marxar en llargues columnes
pels camins de fred i dolor;
cames i cors plens de ferides
aquell mil nou-cents trenta-nou.

Renaix la memòria.
Renaix la consciència.
Renaix l’esperança.
Renaix la victòria.

Em vas parlar del llarg exili
a les presons del teu record
amb l’enyorança derrotada
escrita en llàgrimes de foc.

Vas tornar amb cara envellida,
sense ...

Ampliar imatge
(Lletra: Albert García - Kristos Leontis)

Ara m'escrius molt més sovint
i és sempre trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teves cartes.
Si vols escriure un cant d'ocells
entre les teves lletres,
a mi m'arriba un mocador
enllagrimat d'absències.

Volem escriure't de tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d'espígol i de fonoll,
tres margalides blanques,
un glop de mar i un tros de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, uns records:
tots els que tu em deixares.

Un glop de mar i un ...

Ampliar imatge

Quisiera escribir un himno
a un pobre racimo humano
las mujeres de los rojos
que en España nos quedamos,
para las que no hubo escape,
para las que no hubo barco.

Las que nos quedamos solas
con sus hijos en los brazos,
sin más sostén ni más fuerza
que el que daba el estrecharlos
como prendas de un amor
contra nuestros pechos flácidos.

Todos perdimos la guerra,
todos fuimos humillados,
pero para las mujeres
el trance fue aun más amargo.

Largas colas en Porlier
con ...

Ampliar imatge
(Cantada per Marina Rossell)

El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.

El camp era un glop de nit
al nord fum, vers el sud cendres.
Així jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.

La Coloma que la sent
a poc a poc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.

El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entre carenes
lluny, lluny.

(Disc: Bruixes i maduixes. Barcelona: ...

Ampliar imatge

Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s'acosta el bell temps de la pau.

Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.

La força del tirà sotmesa
...

Amunt, els pàries de la terra,
amunt, els qui pateixen fam!
Els proletaris criden guerra,
tot el món és de guerra un clam.
Del passat no en deixarem cap rastre,
estols d'esclaus tots amunt, tothom,
el món canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.

És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gendre humà.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gendre humà.

No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer, ...

Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres