Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

2007

Viatge a Polònia : Varsòvia, Cracòvia, Camps d’extermini de Treblinka, Majdanek-Lublin i Auschwitz.

Per camins de dolor i de mort per Salomó Marquès
(publicat a “Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona”, núm. 3, 2007)

Mentre la gent celebrava les festes de primavera i els creients celebraven la Pasqua, la festa de la Vida, un grup de gironins de la mà de Triangle Blau, una associació per a la preservació i la difusió de la memòria històrica, vàrem anar a Polònia del 7 al 14 d’abril per conèixer directament aspectes de la nostra història recent que evocaven mort i dolor.

Primer Varsòvia, després els camps d’extermini de Treblinka, Majdanek-Lublin i Auschwitz. Un itinerari que anava conduint progressivament a l’horror final. Del gueto de Varsòvia poca cosa en queda: uns fragments del mur i molts monuments commemoratius. Les explicacions de la guia ens ajudaven a capir la barbàrie i el patiment dels jueus i de la població civil quan la ciutat va ser arrasada abans de l’entrada dels soviètics “salvadors”.

L’endemà Treblinka. Enmig d’un bosc esplèndid només queda el record del tren, l’entrada al camp i l’andana on baixaven infants, dones i homes per –al cap de dues hores– convertir-se en fum. Es calcula que hi van ser assassinats uns 800.000 jueus. Una làpida en diferents idiomes proclama: “Mai més”. Quina vergonya llegir aquest crit al cap dels anys quan és ben palès que hem perdut la memòria! Unes flors al peu del monument amb la llaçada de les banderes republicana i catalana va ser el testimoni silenciós de la nostra visita. El nus a la gola i el cor petit que ens va provocar aquesta visita ja no ens deixarà fins al cap de força dies de tornar a casa.

El tercer dia Majdanek-Lublin. Si el dia anterior vàrem haver de fer un esforç per imaginar-nos com era el camp, avui no. Aquí s’ha conservat tot el camp. Des de les filferrades per entrar als barracons a les càmeres de gas on eren sacrificades entre 500 i 600 persones cada setmana. Va ser alliberat per l’exèrcit rus el juliol de 1944 abans que els SS el poguessin desmantellar. Així el podem veure tal com era, al costat mateix de la població polonesa. Cap dels seus habitants podia dir que no ho sabia! Tan a prop i tan lluny!
Els dos dies següents Auschwitz. La màquina de matar nazi. Dividit en tres camps, Auschwitz I, Auschwitz-Birkenau II i Auschwitz-Monowitz III, vàrem visitar els dos primers acompanyats de guies. La visita a diferents barracons permeté de fer-nos càrrec de tot l’horror. Les fotografies, les restes de maletes, de sabates, de cabells, de plats i estris de menjar, de roba, etc. ens anaven mostrant la perfecta planificació nazi per fer desaparèixer els jueus i altres col•lectius. D’aquesta acció destructora se n’aprofitaven algunes empreses i indústries de l’Alemanya nazi. La resistència havia aconseguit treure algunes fotografies de tot aquest horror que varen arribar a les potències occidentals el 1942!

Quants “perquè” ens venien al cap fins a arribar al mur de la mort. No podíem parlar. Simplement les roses vermelles i la lectura del text de Primo Levi: Visitant, observa les restes d’aquest camp i medita: vinguis del país que vinguis, no ets un estranger. Fes que el teu viatge no hagi estat inútil, que no hagi estat inútil la nostra mort. Per a tu i per als teus fills, les cendres d’Auschwitz valguin com a advertència: fes que el terrible fruit de l’odi, del qual n’has vist les petjades aquí, no doni noves llavors, ni demà ni mai.

L’endemà Auschwitz II. L’entrada al camp i la via del tren que acaba en una andana sense retorn; al fons del bosc els forns crematoris, el silenci del bosc, les petites basses d’aigua on llençaven les cendres i altra vegada l’explicació de tot el procés de destrucció de les persones i, al mateix temps, el procés d’aprofitament de les pertinences dels cremats. Mentre el visitàvem veiem grups de joves d’Israel preparant-se per commemorar la setmana següent el record de l’Holocaust. Els policies israelians que els acompanyaven i les seves banderes cridaven l’atenció. Teníem unes ganes enormes de preguntar-los si després de tot el que veien els quedaven ganes de continuar fent el que feien a Palestina.

Ha estat una bona i dura manera de recuperar part de la nostra història més recent.

Foto de grup
Camp d'extermini d'Auschwitz
Camp d'extermini de Treblinka