Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Notícies diverses

08/04/2015
Any 2015 Neus Català i Pallejà

El Govern de la Generalitat de Catalunya considera que en reconeixement de la seva lluita i de la seva trajectòria vital cal commemorar, el 2015, l’Any Neus Català amb motiu del centenari del seu naixement.

Neus Ampliar imatge

Els Guiamets, Priorat, 1915

Lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis, propagadora del seu testimoni i infermera. És una dona forta, coratjosa i solidària, que s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.  El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col·laborar en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück i posteriorment a Flossenburg. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme.

Amb motiu dels 100 anys del seu naixement, fem un reconeixement a la figura de Neus Català i per extensió a la de totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini.

Els camps de la mort

Neus Català va passar 15 mesos als camps de la mort com ella els anomena. Va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. No es considera una excepció sinó una testimoni. Als 87 anys va col·laborar en l’obra de teatre Las Reinas, estrenada en les instal·lacions del camp de Ravensbrück, que explica la vida de les dones al camp d’extermini. Les “reines” és com s’anomenaven les joves poloneses que els nazis van fer servir per als seus experiments “científics”.

El camp de Ravensbrück estava situat a 90 km de Berlín. Va ser inaugurat oficialment el 18 de maig de 1939. Se’l coneixia també com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones.

Des de 1965, cada cinc anys, Neus Català hi peregrina per retre homenatge a les dones que hi van morir i per fer memòria del que va succeir. La seva pell canvia de color quan hi entra però considera el seu deure divulgar el que ha estat la deportació femenina republicana que, segons diu, és l’oblidada entre els oblidats.

Neus Català explica que la clau de la seva supervivència als camps de concentració estava en el seu pensament, que era als Guiamets, i en el riure. L’ajudava recordar la seva infància rebel, l’alegria de la joventut, els temps de l’organització de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l’haver dut a bon port els 182 infants de la colònia, l’acompliment estricte dels seus deures amb la Resistència, el fet de resistir els interrogatoris i de no haver denunciat ningú. Es repetia “No em moriré perquè no em vull morir”. La solidaritat, la lluita, l’alegria, les ganes de viure i també la sort, com ella mateixa reconeix, li van permetre passar un dia rere un altre i allargar la vida fins a l’alliberament.

El relat de la seva vida

Neus Català va explicar la seva experiència directament i també amb la col·laboració de la periodista Rosa Massagué (a partir de converses mantingudes entre 2005 i 2007) en la publicació De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas, i en l’autobiografia Testimoni d'una supervivent (2007). A més, col·laborà amb Montserrat Roig en el llibre Catalans en els camps nazis (1977). I sobre ella han escrit Elisenda Belenguer, Neus Català, memòria i lluita (2006); Mar Trallero, Neus Català: la dona antifeixista a Europa (2008); i Carme Martí, Un cel de plom (2012), una biografia novel·lada.

Reconeixements

Presidenta de l’Amical de Ravensbrück, al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005 i el dels mitjans de comunicació, que la proclamaren Catalana de l’Any el 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück.

El 2014, als seus 99 anys, la ciutat de Barcelona li ha atorgat la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, de mans de l’alcalde Xavier Trias en un acte celebrat al Saló de Cent, que va comptar amb la glossa de la seva filla Margarita. 

Medalla d’Or 2015 de la Generalitat de Catalunya

El dia 9 de març de 2015, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha lliurat les Medalles d'Or a Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, Josep Maria Espinàs, escriptor i periodista, i Joan Rodés, metge. Amb el reconeixement, el govern honora Neus Català, supervivent als camps de concentració, per la seva vida, per la lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, com un referent de la lluita contra els totalitarismes. Josep Maria Espinàs per la seva trajectòria destacada en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, i per ser un referent de les lletres catalanes. El govern distingeix el doctor Joan Rodés, per la seva aportació de més de 40 anys en el món de la medicina i sobretot en la investigació de les malalties de fetge.

 

Per indicació del director del Memorial Democràtic, el senyor Jordi Palou-Loverdos, em complua fer-vos arribar la següent informació:

La Generalitat impulsa un programa obert d'homenatge col·lectiu a Neus Català per celebrar els seus 100 anys

Una vintena d'entitats i institucions s'han sumat, per ara, a les activitats commemoratives

Barcelona (ACN).- La consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, han presentat aquest dimecres el programa d'activitats de commemoració dels 100 anys de Neus Català, supervivent dels camps d'extermini nazis i memòria viva d'un passat històric funest. Plantejat com un "homenatge col·lectiu", la commemoració compta amb una vintena d'institucions i entitats (Amical de Ravensbrück, ajuntaments de Barcelona i Guiamets, Memorial Democràtic, Museu d'Història de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, etc.), i un programa obert d'actes per a tot l'any que, de fet, van començar amb el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat el 9 de març.

"Les institucions participants volem fer arribar la veu i el testimoniatge" de Neus Català, ha proclamat la consellera Neus Munté. Aquest és l'esperit de la celebració dels 100 anys de la supervivent del camp d'extermini de Ravensbrück, impulsat per la Generalitat i orquestrat per almenys una vintena d'entitats que s'hi ha volgut sumar.

L'homenatge ja està en marxa, doncs el passat 9 de març el president de la Generalitat va concedir a Català la Medalla d'Or a Català en un acte solemne al Palau de la Generalitat, i així mateix, el 3 de març es va donar el nom e 'Placeta de les Dones de Ravensbrück' a un espai del Parc Cervantes de Barcelona, entre altres actes que ja s'han celebrat.

Donada la diversitat d'institucions i entitats participants, el programa d'activitats és també molt heterogeni. L'acte central, encara sense data, i organitzat per l'Institut Català de les Dones, serà l'entrega de la Medalla centenària a Neus Català, novament a mans del president Mas. S'espera que Català pugui assistir a aquest acte, i la consellera ha desitjat que no sigui l'únic de la commemoració que compti amb la seva presència.

Lluny de Catalunya se celebrarà l'acte probablement més emotiu de la commemoració. El centenari de Català coincideix amb el 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de dones de Ravensbrük, i és allà on el 19 d'abril es realitzarà un acte oficial d'homenatge als morts i als supervivents d'aquell horror, en què assistirà la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

Els actes commemoratius s'han organitzat amb l'objectiu de "preservar el llegat" de la supervivent. Per la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, la celebració és més que una mera commemoració, doncs vol contribuir a un "trasllat del coneixement', i a reforçar "la idea de les dones com a lluitadores per la pau al món".

Entre els molts actes organitzats (per ara), s'hi compten l'adaptació teatral de la biografia de Neus Català ('Un cel de plom', de Carme Martí), que es representarà al Festival Grec amb interpretació de Mercè Arànega; la itinerància de l'exposició de l'Amical de Ravensbrück 'Les dones de Ravensbrück'; la difusió de l'Any Neus Català mitjançant la premsa internacional i les delegacions del Govern a l'exterior; homenatge específic del Memorial Democràtic, amb un acte, l'edició d'uns plafons commemoratius i la reedició de la publicació 'Català, Neus. De la resistència y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas'; o les tres exposicions al Museu d'Història de Catalunya, una de les quals centrada en el fons fotogràfic de Francesc Boix.