Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Notícies diverses

20/07/2016
19 de juliol de 2016 : Declaració del Govern de la ciutat de Barcelona “Volem la pau, però no l'oblit”

 

Cartell Ampliar imatge

El Govern de la ciutat, d’acord amb les entitats memorialistes, ha elaborat una declaració que, amb el títol “Volem la pau, però no l’oblit”, lamenta tots els morts sense distinció i honora públicament els homes i les dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària.

 

Ciutadanes, ciutadans, us fem saber que:

Ara  fa  vuitanta anys un grup de militars empès per civils, eclesiàstics i  organitzacions feixistes, amb    el suport de l’Alemanya nazi i l’Estat italià, va promoure la rebel·lió armada per destruir l’Estat democràtic republicà, i amb ell els primers drets nacionals assolits pels catalans en règim d’autonomia.

Ara fa  vuitanta anys, organitzacions obreres i  homes i  dones sense filiació expressa, amb el suport de  la  Guàrdia Civil  i altres forces lleials a  la  república, van lliurar combats als carrers de la ciutat durant tot el dia, que van acabar amb la  victòria sobre els colpistes. A  la ciutat va  quedar una   empremta de  mort que mai s’hauria produït sense la rebel·lió.

Lamentem tots els morts sense distinció perquè la humanitat és una actitud i un valor que ha de formar part de l’ètica política.

Honorem públicament i solemna els homes i dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària i  els drets socials i nacionals assolits. Valorem els   seus actes i els assumim com una   part    de  la  tradició política de  la  millor Barcelona, la  de  les   associacions, clubs, ateneus i  organismes d’autogestió que han constituït i constitueixen el teixit democràtic de la ciutat.

Ara fa  vuitanta anys, la  participació decisiva de  treballadors i  treballadores en  la derrota de  la  rebel·lió va  commocionar l’estructura de  poder polític, econòmic, cultural i educatiu, i va generar canvis profunds. 

Ara fa  vuitanta anys, homes i dones de seixanta nacions diferents van venir per defensar  la democràcia, la  llibertat i  la  igualtat; molts eren refugiats del feixisme que avançava per  Europa, van  constituir  les  brigades internacionals i ens van defensar. Nosaltres els  donem gratitud per sempre perquè són exemple de solidaritat i fraternitat.

Ara fa vuitanta anys les dones van ser presents, com mai abans, a la direcció de sindicats i  dels partits, als consells obrers de les empreses col·lectivitzades, als   organismes nous de la Generalitat, als   governs municipals. La seva veu intervingué en les decisions que afectaven el conjunt de la col·lectivitat, i  es  va fer un pas importanten la democratització de les relacions de gènere.

Ara fa vuitanta anys, Barcelona va  acollir milers de  refugiats procedents de l’Espanya ocupada per   l’avenç feixista, i  amb ells vam   compartir els recursos escassos, el menjar, l’habitatge, l’escola, la por, les bombes i l’anhel de victòria.

Ara fa vuitanta anys,  Barcelona va  acollir el  Govern de  la  República i  el  Govern del País Basc. Junts vam resistir i  junts vam perdre la  guerra. Junts vam passar la frontera. Junts vam ser refugiats. La memòria del refugiat republicà, maltractat i menystingut, és el fonament de  la  nostra solidaritat amb els qui fugen de la guerra. La solidaritat defineix el  passat de la Barcelona que   nosaltres volem     i  que   ha  de  ser present en l’expressió identitària de la ciutat.

Avui,19 de juliol de 2016, vuitanta anys després, la  gran majoria de ciutadans i ciutadanes no  té  cap   responsabilitat en  la  guerra en  cap dels seus sentits. Però porten una responsabilitat particular. El  record de  la  guerra i  de  tot   el  que   la  va  acompanyar forma part de la nostra existència de  manera diversa i  profunda, i  per   alguns és  una part pesada de  portar encara que   no   s’hagi     viscut. La   memòria de  la  guerra forma part   de  la  nostra identitat perquè els   actes    no  acaben amb   els   qui   els   van   protagonitzar,   els   actes    es  transmeten, i  acceptar el  desastre de  la  guerra com   una   cicatriu que queda    en  la  complexa identitat de la ciutat i la  ciutadania és  un exercici de realisme.

Per aquest motiu volem la pau, però no volem l’oblit.

EL GOVERN DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Barcelona, 19 de juliol de 2016