Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Llibres, revistes i articles

27/01/2015
Llibre : Els nostres deportats: Republicans de les Balears als camps nazis / Xicu Lluy i Torres, David Ginard Féron

Edicions Documenta Balear ; 2013

"25 mallorquins, 23 menorquins, 17 eivissencs i 6 formenterencs: aquestes són les xifres de la tragèdia. D'aquests 71 illencs víctimes del pitjor horror nazi, 34 hi varen deixar la vida..."

Portada Ampliar imatge

Notícia de l’ARA Balears - 26/10/2013, de Pere Antoni Pons

Els republicans balears també patiren l'infern nazi.

El llibre de Xicu Lluy Torres recupera la memòria dels deportats Diu el tòpic que les Illes Balears han viscut sempre al marge del corrent de la història i que, gràcies a aquest aïllament secular, els illencs s'han pogut estalviar moltes penúries i desgràcies. Res més fals. La història arriba pertot, i els ciutadans de les Balears han tret el cap, per a bé o per a mal, en molts dels esdeveniments crucials de la gran història, sobretot al llarg del segle XX. L'historiador eivissenc Xicu Lluy Torres, nascut el 1963 i mort prematurament el 2012, va dedicar moltes energies i molts anys de la vida a historiar la presència de deportats balears als camps d'extermini nazi. El resultat culminant de les seves investigacions és Els nostres deportats . Republicans de les Balears als camps nazis , un interessant estudi publicat per Documenta Balear que complementa els materials i les informacions ja exposats en dos altres títols de l'autor: Eivissencs i formenterencs als camps nazis (1995) i Visca Cárdenas . L'exili americà dels republicans pitiüsos (2001).

Es calcula que uns 9.000 republicans espanyols foren internats en algun dels camps de la mort orquestrats pel Tercer Reich. Molts foren enviats a Mauthausen, però també n'hi hagué a Dachau, Buchenwald, Ravensbrück, Treblinka i Auschwitz. La meitat no en sortiren mai. Durant molt de temps es pensà que entre les 9.000 víctimes de l'univers concentracionari hitlerià no hi havia ningú de les Illes Balears. Fins que el 1977 Montserrat Roig va publicar el mític Els catalans als camps nazis , on oferia una primera relació de 32 illencs internats. Va ser a partir de la lectura de l'assaig de Roig i de la descoberta que el seu oncle Llorenç Cobos Lluy havia estat "un dels reclusos del centre d'internament alemany de l'illa d'Aurigny" que, a finals dels vuitanta, Xicu Lluy va emprendre les investigacions, conscient que aquell era un episodi fonamental de la nostra història i que calia recuperar-lo i divulgar-lo.

Tipologia de les víctimes 25 mallorquins, 23 menorquins, 17 eivissencs i 6 formenterencs: aquestes són les xifres de la tragèdia. D'aquests 71 illencs víctimes del pitjor horror nazi, 34 hi varen deixar la vida. Tal com explica l'historiador David Ginard en el pròleg del llibre, la tipologia dels deportats és bastant variada, però és possible crear "un perfil base de les víctimes". La majoria, apunta, eren "treballadors manuals, procedents de l'exili posterior a la Guerra Civil i amb una experiència de militància política en sindicats i partits d'esquerres i/o d'enquadrament dins l'Exèrcit Popular de la República". El llibre consta de vuit capítols. En el primer, l'autor hi explica com s'interessà per un aspecte de la memòria històrica tan llargament obviat, com localitzà supervivents d'aquella tragèdia i com aconseguí que li confiassin el testimoni. En el segon, fa un ràpid resum del context històric en què cal emmarcar aquell esdeveniment: repressió franquista durant la Guerra Civil, pas dels republicans pels camps de refugiats francesos, ocupació nazi de França i deportacions. El tercer se centra en els illencs de Mauthausen. El quart estudia el paper que desenvoluparen diferents illencs en la resistència armada contra Hitler. Els quatre darrers capítols del volum funcionen com a breus monografies destinades a relatar les experiències de José María Aguirre, Bartomeu Marí, Siegfried Meir i Joan Torres. El llibre es completa amb una quarantena de fotografies i una relació de succintes biografies de tots els deportats.

David Ginard reivindica "la considerable importància bibliogràfica de tota l'obra de Xicu Lluy", perquè ha fet que "ens adonàssim de les dimensions del fenomen". En aquest sentit, Ginard recorda que l'autor no ho va tenir gaire fàcil perquè, després de la II Guerra Mundial, "els supervivents de nacionalitat espanyola no foren objecte de cap mena d'atenció i suport pel seu govern. Ben al contrari, al llarg dels decennis següents patiren el rebuig del règim franquista i l'oblit d'una societat espanyola tenallada per una rigorosa censura que impossibilitava un correcte coneixement dels principals episodis històrics que seguiren el cop d'Estat de 1936". Gràcies a l'exhaustiva feina de Xicu Lluy Torres, la memòria d'aquells deportats avui pot rebre la digna consideració que es mereix.