Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Llibres, revistes i articles

06/04/2013
Article publicat a El Punt-Avui: "La UdG rebrà el fons de Salomó Marquès sobre mestres republicans exiliats" (J. Ferrer)
Salomó Marquès. Foto: J. Ferrer (El Punt-Avui) Ampliar imatge

El Punt-Avui: 31/03/13 03:00 - GIRONA - Jordi Ferrer

El pedagog cedeix la seva investigació d'uns 550 docents que van deixar el país el 1939. La biblioteca del Barri Vell disposarà d'un espai amb l'obra

La Universitat de Girona (UdG) disposarà a partir del 18 d'abril de l'ampli fons de Salomó Marquès sobre mestres republicans catalans que es van exiliar al final de la Guerra Civil, l'any 1939. El pedagog gironí farà donació de 25 anys d'investigació que han permès quantificar 550 docents de l'escola republicana que van deixar l'Estat.

La biblioteca del Barri Vell de la UdG disposarà d'un espai amb l'estudi de Marquès, que es podrà consultar a mitjà termini en línia. Marquès se sent “afortunat” d'haver pogut tenir accés a la documentació i a l'obra de “líders pedagògics”. “Crec que omplim un buit que hi havia en la història escolar d'aquest país amb la millor gent, la que se'n va anar. Entre els que es van quedar, també n'hi havia de bons, però els exiliats eren líders pedagògics. Se'n van anar perquè tenien por. La gent sabia que venien els moros i hi havia l'avantatge que la frontera és a 60 quilòmetres.”

“La feixa de baix”

Per tenir documentada la biografia d'uns 550 docents republicans catalans, el pedagog de la UdG ha viatjat a Mèxic, l'Argentina, Veneçuela, Cuba, l'Estat francès i l'Estat espanyol. L'investigador, que ha tingut el suport de sociòlegs de la UdG, assenyala que, fins ara, se sabia que “vaques sagrades” com ara el rector de la Universitat de València José Puche, Pere Bosch Gimpera i Joan Roura-Parella s'havien exiliat, “però ningú deia res dels [mestres] de la feixa de baix”.

El professor d'història de l'educació ha enregistrat la majoria de les trobades amb descendents i familiars dels mestres exiliats. “Quan anava a recollir el testimoni d'aquesta gent, m'adonava de l'agraïment de les famílies. En l'exili, els mestres van seguir fent un treball excepcional, amb la mateixa pedagogia renovadora i progressista”, sosté Marquès, que critica que “som un país de desmemoriats”. El fons de Marquès inclou llibres escrits pels mateixos mestres exiliats, obres que parlen sobre els mestres i d'altres sobre la República i història de l'educació.


LA FRASE: Crec que omplim un buit en la història escolar d'aquest país. Els exiliats eren líders pedagògics
Salomó Marquès


L'inici de tot i l'11% d'exiliats
Al'inici de la investigació de Mon Marquès van contribuir, com a mínim, un parell de coses: la càtedra de Josep González Agapito sobre mestres depurats pel franquisme –“no n'hi havia sobre els mestres exiliats”, assenyala Marquès– i una trobada casual amb Antònia Adroher. “Un dia anava pel Pont de Pedra [de Girona] i vaig trobar l'Antònia Adroher. Li vaig dir: “Antònia, tu no surts en la llista de mestre depurats?” Ella em va dir que era a l'exili a París'”, recorda Marquès de la trobada. Per això, el pedagog va començar a investigar sobre l'exili de mestres republicans. “Era com si no existís. No hi havia papers. No existia res en la documentació oficial.” Marquès explica que van deixar el país un 11% dels mestres del país. A altres punts de l'Estat, alguns docents van ser afusellats.