Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Llibres, revistes i articles

05/08/2014
Textos de reflexió pel viatge a Polònia (agost 2014)

 

Bibliografia sobre nazisme i Polònia                              


Llibres testimonials

o    Sobolewicz, Tadeusz. He sobrevivido al infierno. Ed. Museo Estatal de Auschwitz-Birkenau ; 2002

o    Levi, Primo. Trilogia d’Auschwitz. Ed. Labutxaca ; 2011.

o    Frankl, Viktor E. L’home a la recerca de sentit. Ed. Labutxaca ; 2010.

o    Ginz, Petr. Diari de Praga (1941-1942). Ed. Quaderns Crema ; 2006.

o    Wiesel, Elie. La trilogia de la nit. Ed. Columna ; 2009.

o    Szmaglewska, Seweryna. Una mujer en Birkenau. Ed. Alba ; 2006.

o    Stroumsa, Jacques. Tria la vida. Ed. Columna ; 1999.

o    Salmonì, Rubino Romeo. He derrotado a Hitler. Ed. Confluencias ; 2013.

Pel·lícules i documentals

  • El último tren a Auschwitz / Joseph Vilsmaier i Dana Váyrová (2006)
  • La llista de Schindler / Steven Spielberg (1993)
  • La vida es bella / Roberto Benigni (1997)
  • La Zona gris / Tim Blake Nelson (2001)
  • El pianista / Roman Polanski (2002)
  • Eichmann / Robert Young (2007)
  • Auschwitz: los nazis y la solución final / Detlef Siebert i BBC (2005)

Enllaços:

o    United States Holocaust Memorial Museum : http://www.ushmm.org/es

o    Memorial and Museum Auschwitz-Birkenau: http://en.auschwitz.org/m/

o    State Museu mat Majdanek : http://www.majdanek.eu/

o    Auschwitz Birkenau (Unesco ) : http://whc.unesco.org/en/list/31

o    Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) : http://pares.mcu.es/Deportados/servlets/ServletController

 

 

“Visitant, observa les restes d’aquest camp i medita: vinguis del país que vinguis, no ets un estranger. Fes que el teu viatge no hagi estat inútil, que no hagi estat inútil la nostra mort. Per a tu i per als teus fills, les cendres d’Auschwitz valguin com a advertència: fes que el terrible fruit de l’odi, del qual n’has vist les petjades aquí, no doni noves llavors, ni demà ni mai.”  Primo Levi

 

 

"I us puc jurar, pel més sagrat, que tots nosaltres, en aquell instant, no acceptàrem aquells adéus. No poguérem respondre'ls. Cap adéu nostre fou modulat. Amb els llavis mossegant-nos els llavis, sentírem en el fons del fons de tot, una fúria més que rabiosa, dolça; una fúria lenta, una fúria gruixuda, que ens feia confegir amb pausa i en una veu tan baixa que havíem de cloure els ulls per copsar-la millor i fer-la duradora fins ara, fins sempre: A reveure! A reveure! A reveure!

I algú, aleshores, enmig d'un silenci terrible, d'un silenci d'espant, algú, aleshores, s'agenollà i besà per darrera vegada el Pirineu nostre, aquest Pirineu que algun dia desplegarà a tots els vents la bandera, la bandera de la Catalunya Recobrada"

Francesc Trabal (Escriptor nascut a Sabadell. L’any 1939 s’hagué d’exiliar a França i després a Xile. Allí hi va morir l’any 1957)

 

 

Fragments de Rudolf Höss durant els judicis de Nuremberg (Comandant d’Auschwitz): 

 “El nostre mètode per seleccionar les víctimes era aquest: a Auschwitz, dos metges de les SS tenien la missió d’examinar les expedicions de presoners quan hi arribaven; se’ls feia desfilar davant d’un d’aquells metges, el qual, mitjançant un senyal indicava la seva decisió. Els que eren considerats aptes pel treball se’ls enviava als camps; els altres eren conduïts immediatament als llocs d’extermini. Els nens petits eren exterminats sense excepció, ja que per la seva edat eren incapaços de treballar.” 

“Hauria calgut efectuar secretament aquests exterminis, però la pudor i la pesta nauseabunda, productes de la combustió continuada de cossos, es van escampar per tota la regió fins al punt que els habitants de les poblacions de les rodalies sabien molt bé que a Auschwitz es duien a terme exterminis. Els metges tenien ordre d’omplir paperetes de defunció regulars i hi podien fer constar qualsevol malaltia que coneguessin com a causant de la mort [...].”

 

 

Els que viviu segurs

a les vostres cases escalfades,

els que trobeu en tornar al vespre

el sopar calent i cares amigues:

considereu si això és un home,

qui treballa en el fang,

qui no coneix la pau,

qui lluita per un tros de pa,

qui mor per un sí o per un no.

Considereu si això és una dona,

sense cabells i sense nom,

sense forces per recordar

els ulls buits i el ventre fred

com una granota a l'hivern.

Penseu que això ha passat:

us confio aquestes paraules.

Graveu-les al vostre cor

quan sigueu a casa o aneu pel vostre carrer,

quan us fiqueu al llit o us lleveu; 

repetiu-les als vostres infants. (...)

 

 Primo levi.
Si això és un home” (1947)

  

 

Testimoni del psicòleg i supervivent d’Auschwitz: Viktor E. Frankl (fragment de la seva obra: L'home a la recerca de sentit).

"... feia uns quants dies que un pres mig mort de gana va penetrar al búnquer de les patates per robar-ne un parell de quilos. El robatori va ser descobert i el “lladre” va ser localitzat per altres presos. Un cop els oficials del camp es van assabentar de l’assumpte, van exigir el lliurament del delinqüent; en cas contrari aplicarien a tothom un dia de dejuni. Per descomptat que 2.500 companys es van estimar més estar en dejú que no pas tenir el càrrec de consciència d’enviar un company a la forca. Al vespre d’aquell dia de dejuni jèiem tots a la barraca de terra amb un humor especialment agre. (...)

 El cap de barraca, un home intel·ligent, va improvisar una petita conversa sobre totes les coses que, interiorment, ens tenien amoïnats a tots: va parlar sobre els nombrosos companys que els darrers dies havien mort per malaltia, o bé perquè s’havien suïcidat. Però també va parlar sobre allò que hauria pogut ser la veritable causa d’aquelles morts, tant de les morts de malaltia com dels suïcidis: haver-se rendit. Sobre aquests casos, (...) el cap de la nostra barraca va voler en aquell moment sentir alguna explicació, i em va interpel·lar a mi! Ai, Déu meu, jo sí que no estava d’humor per donar als meus companys de barraca raons psicològiques o consells propis d’un director espiritual que vol oferir a les seves ànimes un suport psicològic. Tenia fred i gana, i a més estava fatigat i irritat...”

 

Fragments del testimoni d’Otto Frank (pare d’Anna Frank i supervivent d’Auschwitz):

-“No sé res d’Edith ni de les nenes. Quan vam arribar a Birkenau-Auschwitz, el 5 de setembre, ens van separar.”

-“I mai oblidaré que Peter van Pels –que aleshores tenia 17 anys- i jo vam veure, a Auscwitz, un grup d’homes seleccionats entre els quals hi havia el pare de Peter. El grup es va allunyar marxant al pas. Dues hores després va tornar un camió carregat amb la seva roba.”

-“Ho he perdut tot, excepte la meva vida. De la meva família, no me’n queda res, ni una foto, ni una carta de les meves filles. Res. Res.”