Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Activitats realitzades

31/01/2018
29 de gener de 2018 : Triangle Blau a l'acte de col·locació de les llambordes Stolpersteine, en commemoració dels gironins deportats als camps de concentració nazis al jardí de la Infància de Girona

 

Llambordes Ampliar imatge

Lluís Fontané i Palmira Casas hi assisteixen en representació de Triangle Blau.

 

Notícia del web: http://www2.girona.cat/ca/noticies

Girona compta des d’avui amb setze llambordes Stolpersteine per recordar els gironins que van ser deportats als camps de concentració nazi. L’acte commemoratiu de col·locació de les peces s’ha fet aquest matí al jardí de la Infància i l’ha presidit l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el vicealcalde de l’Ajuntament de Girona, Eduard Berloso. També hi ha participat la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya, Carme García Suárez, i la directora del Museu d’Història de Girona i del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas, a més de diversos regidors del consistori i familiars dels gironins deportats.

L’acte ha començat amb la col·locació de les llambordes, una a una, per part de l’artista alemany creador del projecte Stolpersteine, Gunter Demnig. En total, Demnig ha instal·lat 16 peces per recordar que setze homes que van viure a Girona van ser deportats als camps de concentració nazi. Es tracta de Josep Bartra Canet, Modesto Canet, Àngel Codina Martínez, Jose Dolovardes, Artur Gallego Sànchez, Joan Gasau Pou, Fidel Malla Franch, Francesc Massa, Josep Ribas Llinàs, Lluís Roca Sureda, Rafel Laborda Salazar, Gaietà Sànchez Tocalon, Jaume Soler Juanals, Gregori Verdaguer Dorca, Joan Vila Bataller i Eliseu Vidal Culubret.

“Amb actes com el d’avui ajudem a les noves generacions a recordar qui som i d’on venim, i ens ha d’ajudar a tots a obrir nous camins per entendre i respectar el nostre passat. I sobretot, per construir sobre bases més dignes el nostre futur com a ciutat i com a país”, ha remarcat el vicealcalde Eduard Berloso. “Avui, més que mai, és necessari que no oblidem el que hem viscut per fer tot el possible perquè no es torni a repetir. No podem permetre que el totalitarisme, es presenti de la forma que es presenti, es torni a imposar a casa nostra. No es pot aixafar una societat perquè pensa diferent, perquè vol viure diferent. No podem permetre que ens vulguin tornar a anul·lar”, ha afegit.

Al final de l’acte commemoratiu, els assistents han dipositat setze roses grogues damunt les plaques de memòria Stolpersteine en senyal de respecte i record per als gironins deportats i han fet una visita al refugi antiaeri del jardí de la Infància.

La instal·lació de les Stolpersteine està promoguda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i en els darrers anys s’ha anat fent en diferents municipis catalans on s’ha tingut coneixement que hi havien nascut ciutadans que van ser deportats en camps de concentració del nazisme. Girona serà el primer municipi de la demarcació on té lloc aquest acte de recuperació de la memòria històrica. Aquesta iniciativa es porta a terme arran de l’aprovació d’una moció presentada pel grup municipal d’ERC-MES aprovada pel Ple municipal ordinari del mes de maig del 2017.

Recepció a l’Ajuntament de Girona

Prèviament a l’acte commemoratiu, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha rebut a l’Ajuntament de Girona l’autor del projecte, Gunter Demnig. A la trobada hi han assistit també el vicealcalde de l’Ajuntament, Eduard Berloso, i la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas.

Gunter Demnig va crear el projecte i les llambordes commemoratives Stolpersteine (que en alemany significa “pedres de topada”) l’any 1993. L’objectiu de Demnig era recordar les víctimes del nazisme i conscienciar les persones joves de la importància que no es torni a repetir un episodi similar en la història. Es tracta de llambordes quadrades de 10 cm x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que van ser empresonades i/o deportades durant el nazisme.

En general, es col·loquen en el paviment de davant dels edificis on van viure o on van treballar les víctimes abans de la deportació o de l’empresonament, però a Girona s’ha apostat per fer-ho de forma conjunta en un únic espai, al costat d’un espai simbòlic com és el jardí de la Infància i, concretament, al costat del refugi antiaeri.

Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres