Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Activitats realitzades

20/11/2017
1 de novembre de 2017 : Diada de Tots Sants al Cementiri de Figueres. Ofrena floral a les víctimes de la Guerra

 

Triangle Blau i l'ofrena al monument a la memòria dels empordanesos morts en els camps nazis Ampliar imatge

11 del matí. Com cada any, Triangle Blau, Òmnium Cultural i representants dels partits polítics de l’Ajuntament de Figueres van participar en l'acte cívic d'homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil, exili republicà, repressió franquista, postguerra, nazisme... en el Cementiri de Figueres. Aquest acte l’organitza l'Ajuntament de Figueres en col·laboració amb la nostra Associació.  

Després de les ofrenes als 3 monuments ("a tots els que perderen la vida a causa de la guerra 1936-1939" ; "a les víctimes del franquisme" ; "als empordanesos morts en els camps nazis"), el President de Triangle Blau, el Sr. Lluís Fontané, ens va adreçar unes paraules de salutació. A continuació, la Sra Margarita Mas va llegir un text d’un soldat republicà (Santiago Marieges) sobre la guerra i les presons franquistes, i va demanar la llibertat dels dos presos polítics actuals: Jordi Cuixart de l’ANC i Jordi Sánchez d’Òmnium.  

Després, els representats dels partits polítics van prendre la paraula. Cap a les 12 del migdia, l’Alcaldessa de Figueres, la Sra. Marta Felip, va cloure l’acte.

Foto: membres del Triangle Blau davant el monument a la memòria dels empordanesos morts en els camps nazis

Bon dia a tothom

Sra. Alcaldessa, regidors i a tots els assistents, en nom de Triangle Blau, agraïm la vostra presència un any més a aquest acte d’homenatge als empordanesos morts als camps de concentració nazis i a totes les víctimes de la guerra civil.

A principis  del mes passat, els dies 6,7 i 8, Triangle Blau,  vam organitzar una visita a  diferents indrets,  i Centres d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre, amb el guiatge oficial del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre). Érem un grup d’unes 30 persones i vàrem tenir ocasió de “reviure” la vida quotidiana, si se’n pot dir així i els patiments dels soldats de lleva dels dos bàndols durant aquells terribles 115 dies que van durar els combats.

He fet referència a aquesta sortida, per tal de tenir present que el motiu principal pel que som aquí, és precisament, per recordar i honorar a totes  aquelles víctimes directes de la guerra o com a conseqüència de la mateixa com les dels camps d’extermini nazis i les de la posterior repressió i dir-vos també que des de Triangle Blau, com ja sabeu, l’única pretensió que tenim és fer-ne pedagogia, de totes aquestes coses, perquè  no tornin a passar mai més.

A continuació, si us sembla bé i en senyal de  respecte, farem un minut de silenci i tot seguit, la Margarita Mas ens llegirà uns fragments del dietari d’un soldat republicà de Barcelona,  on queden ben reflectides les misèries de la guerra civil.

Moltes gràcies, Lluís Fontané (President de Triangle Blau)

 

Dietari del soldat republicà, Santiago Marieges, de Barcelona (fragments extrets del llibre: Cartes des del front, d’Eloi Vila (2012)

27 de març de 1937. L’exercit de la República mobilitza, sense excepció, la lleva del 1935. En Santiago Marieges en forma part, i li toca anar a la guerra. A Barcelona deixa els pares i un germà, la parella, i la seva feina de gravador linotipista.

El viatge cap a la batalla s’inicia el mes de juny de 1937, després de tres mesos d’instrucció a Figueres. No coneix la destinació. Ni ell ni ningú que l’acompanya. El tren s’atura a Manzanares, a Castella la Manxa. La gent els crida: “Catalanes separatistes, así os maten a todos”. Ho escriu al seu dietari al costat de la reflexió: “Pobra gent, potser els han dit que Catalunya té la culpa de la seva misèria”.

A en Santiago li donen un fusel 1.300 rus i quatre nocions de combat,i el tornen a pujar a un tren que l’ha de dur a la província de Guadalajara. “Aquí tenim la impressió de ser al front”, escriu.

Desembre de 1937. Envien en Santiago al Cerro Rojo, a 10 quilòmetres al sud de Madrid. Aquí, ell estrena les trinxeres i narra les penúries de la guerra: “Ningú es renta, passem gana, fred i mullena quan plou”. És el gener de 1938. Pel que escriu al dietari, el batalló d’en Santiago es continua movent per l’entorn de Guadalajara. “El camí és ple de morts i destrosses. Sentim xiulets de bales pel camí”.

27 de març de 1939: “He passat tanta gana i tant fred que no he tingut ni esma per escriure”. El dia que s’hi torna a posar, però, és el de la rendició, el dia que els caps militars de la seva unitat desapareixen, els abandonen, i l’enemic els fa presoners. El traslladen a un camp de concentració a tocar a Sòria. Allà viu cada dia el mateix ritual: la llista de noms dels presos que podien sortir en llibertat. El soldat que cantava els noms sempre deia el mateix: “Diantre con los catalanes y sus apellidos”.

Al cap d’unes 3 setmanes, criden el seu. Cap a casa amb vagons de càrrega, com el bestiar. Insults i males mirades a les estacions on s’aturen. “Ara, tothom s’ha tornat feixista”, anota, decebut.

Arriba a Barcelona de nit, passades les 12. Sent por i escriu: “La meva ciutat m’amenaça”. Troba patrulles falangistes pel carrer. No té ni un ral i no pot agafar ni un tramvia. Camina cap a on viuen els seus pares. Truca a la porta. Emoció. Plors. Ja pot tornar-li a dir a la seva mare que l’estima, però el primer que diu és: “Aquí no sóc un derrotat! Aquí sóc un vencedor! He tornat! I ara, a afrontar les angúnies de la pau”.

 

Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres