Saltar a continguts

Ass. Triangle Blau

Navegació

Menú principal

Activitats diverses recomanades

02/06/2017
16 de juny de 2017 : Nit de la Memòria (15è aniversari de la Comissió de la Dignitat) a Barcelona

 

 

Cartell Ampliar imatge

Enguany se celebrarà la Nit de la Memòria el divendres 16 de juny al restaurant Pomarada al Passeig de Gràcies 78 a les 21.00 hores.

Cal apuntar-se abans del dia 10 de juny.

La Comissió de la Dignitat commemorarà el 15è Aniversari de la seva fundació i farem balanç de la tasca feta fins avui amb l’assoliment de la restitució de la major part dels documents requisats a institucions entitats i persones de Catalunya i per remarcar com des del 2014 la restitució dels documents que manquen trametre a Catalunya s’ha aturat malgrat els advertiments que ha fet el relator de les Nacions Unides Pablo de Greiff a l’Estat Espanyol.

Enguany dedicarem la Nit de la Memòria a rememorar i retre homenatge a les persones que el 1936, amb perill de la seva vida,  van lluitar per a tot Catalunya al costat del Departament de Cultura de la Generalitat -presidit per Ventura Gassol- per al salvament i preservació del patrimoni artístic i documental en perill pels actes vandàlics que es produïen. Accions que es van dur a terme a Catalunya i també a l’Aragó amb actuacions meritòries com l’arrencament de les pintures de la Sala Capitular de Sixena.

En aquest sentit es donarà els Premis Dignitat 2016 in Memòriam en representació de totes les persones que van participar en aquella tasca a :

Josep M Gudiol i Ricart per la preservació del patrimoni artístic i Agustí Duran i Sanpere per la preservació del patrimoni documental i bibliogràfic.

Els Premis Dignitat 2016 d’enguany es donaran a les següents persones:

Al 2n. Curs de l’Institut Bruguers de Gavà pel Programa Buschenwald desenvolupat com a projecte de treball de la memòria i els efectes del feixisme entre els alumnes dins de la xarxa  d’alumnes contra el feixisme.

Jordi Borràs i Abelló fotògraf i il·lustrador de que destaquem la valent tasca com a documentalista gràfic i fotoperiodista compromès i també pels seus llibres i reportatges escrits sobre els moviments d’ultradreta a Catalunya.

Lluís Brunet i Palou fotògraf sabadellenc que en els darrers anys ha fet una tasca de seguiment exhaustiu i de tota mena d’actes del procés d’independència.

Per a inscripcions trameteu un correu indicant les persones que hi assitireu a comunicacio@comissiodeladignitat.cat i feu l’ingrés al compte corrent de la Comissió al Banc de Sabadell indicant el nom de qui fa la reserva CC Núm.  ES14 0081 0020 2400 0224 8230

 

La Comissió de la Dignitat és una entitat que neix el juny de 2002 amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada per la dictadura franquista, formada entre d'altres per correspondència, llibres, cartells, fotografies i documentació administrativa diversa.

La confiscació d’aquells documents s’havia fet en els mesos posteriors a l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya a finals de la guerra espanyola de 1936-39. Es buiden els arxius i les prestatgeries d'entitats de tota mena, de les institucions de la Generalitat, dels ajuntaments, entitats  i de molts particulars. Aquesta tasca comença a gran escala a Barcelona, l'endemà mateix de la caiguda de la ciutat, a mans de la «Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos».

Aquesta documentació fou traslladada en vagons de tren a Salamanca, on fou garbellada per guàrdies civils (durant anys) i classificada per tal de facilitar la tasca de persecució política dels defensors del règim democràtic i els opositors del règim franquista. Va constituir una de les fonts bàsiques d'informació per al «Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo» creat el 1940, i moltes de les sentències de mort dictades per aquest tribunal foren basades en la documentació confiscada.

Un cop reinstaurat un règim democràtic a l'Estat espanyol, i recuperada la Generalitat de Catalunya, una de les primeres reivindicacions del govern català és el retorn dels seus arxius espoliats. Al llarg dels anys 80 es cataloga curosament la documentació de la Generalitat. El 17 de març de 1995 el govern del PSOE, presidit per Felipe González, acorda restituir a la Generalitat els documents conservats en el "Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil".

La reacció airada de les autoritats salmantines (l’Ajuntament era del PSOE), amb la manifestació popular més gran de la història de la ciutat, fa tirar enrere el govern socialista. “Son vuestros por derecho de conquista” proclama a la multitud l’intel.lectual Gonzalo Torrente Ballester aquell dia. Pel Real Decret 426/1999, de 12 de març, el govern espanyol, ja en mans del Partit Popular, intenta blindar el dipòsit de documents a Salamanca, convertint-lo en «Archivo General de la Guerra Civil Española» cosa que mai no havia estat. Fou una ocurrència per convertir un dipòsit policial en “Archivo”. Malgrat la pressió de diferents partits catalans, el govern espanyol es nega de forma reiterada a retornar els documents robats. A inicis de 2002 Aznar anuncia que es prendrà la determinació de blindar la permanència dels documents segrestats a Salamanca.

La Comissió de la Dignitat, fundada entre d’altres per Toni Strubell, Josep Cruanyes, Enric Borràs, el Molt. Hble. Joan Rigol, Carles Fontserè, el professor Henry Ettinghausen, aglutina al seu entorn moltes figures de la intel·lectualitat catalana. Començarà una activitat molt intensa d’anys en favor del retorn dels Papers –un èxit sense precedents que pocs veien possible- i també, amb el temps, en una imaginativa denúncia de la pervivència del franquisme a l’Espanya constitucional, sobretot pel que fa als seus efectes col.laterals a Catalunya i als Països Catalans i, en part, a l’Aragó.

La reclamació exigida públicament per la Comissió comptà, entre altres suports, amb l'aval de la comunitat acadèmica internacional, encapçalada per personalitats tan distingides com Noam Chomsky, Francesco Cossiga, Rigoberta Menchú, Danielle Mitterand, Adolfo Pérez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Nawal el Saadawi o Mario Soares. Juntament amb més de 700 catedràtics i professors universitaris de tot el món, feren costat a la Comissió de la Dignitat en la seva reivindicació l'any 2002. Un llibre sobre el retorn dels Papers de Salamanca es va publicar en català, anglès i castellà (Editorial Pagès) arribant a enviar unes 2000 còpies de l’edició anglesa a intel.lectuals referencials, catedràtics i polítics de tot el món.

Davant la tergiversació del tema per part de bona part dels sectors polítics castellans, la Comissió assumeix la tasca d'anar a Salamanca a explicar les raons de la seva reivindicació basades en el sentiment de dignitat que suposa que un hom recuperi una cosa robada. En un avió noliejat a França, es va fer un espectacular viatge amb més de 200 càrrecs públics catalans. Després una delegació catalana fa diferents actes públics d'explicació. A poc a poc els sectors més democràtics de la ciutat es van mostrar a favor del retorn, malgrat alguna represàlia professional per part de la premsa local.

Devolució parcial

La victòria del PSOE en les eleccions de 2003, i la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, obre el camí cap a la satisfacció de les aspiracions de la Comissió.

El gener de 2006 es produeix el retorn de bona part dels documents, gairebé tots el de la Generalitat de Catalunya, malgrat els intents de darrera hora de l'Ajuntament de Salamanca d'impedir-ho per la via judicial. Però el nomenament d'un nou ministre de cultura del govern espanyol, César Antonio Molina veurà frustrada un cop més la devolució completa dels lligalls, motiu pel qual es convocaren nous actes i manifestacions.

Per això se celebra un gran acte al Palau Sant Jordi (Barcelona) el 21 d'octubre del 2007, presentat per Antoni Bassas, en el marc de la campanya "La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers!". El Palau es va omplir totalment i quedà gent a fora.

Anul·lació del processos franquistes

Un altre objectiu en el que la Comissió no ha tingut fins ara èxit és en l'anul·lació dels processos contra els vençuts, que en molts casos es van fer sense cap garantia. La Comissió ha presentat al Parlament un Projecte de Llei per a la

 

La Comissió de la Dignitat porta anys organitzant els Premis Dignitat amb la Nit de la Memòria, havent rebut aquests premis des de Neus Català o el grup Al Tall fins a moltes entitats que treballen per la Memòria Històrica.

Enllaç:  Més informació 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres